Acompanyant als nostres fills mentre un nus ens estreny
Aquest és un missatge per aquells a qui, com a mi...
Us envaeix un sentiment de solidaritat, d'orgull i de pertinença a un poble capaç de fer miracles, eclipsats per desagradables i incòmodes emocions de tristesa, rabia, i de por.
Aquest és un missatge per aquells a qui, com a mi...
Se us està fent especialment complicat l'acompanyament dels vostres fills i filles en aquesta situació excepcional i de difícil pronòstic.
Desitjo de tot cor que aquestes orientacions us puguin servir d'inspiració, motivació o si mes no, de consol, en aquests moments de tanta preocupació i incertesa. Si és així i creus que pot ajudar a algú altre, ets lliure de compartir-ho.
"Papa, perquè plores?" No tinguem por de mostrar les nostres emocions, però fem-ho amb mesura per no sobrepassar-los. Recolzem-nos en la nostra xarxa d'amics I familiars per desfogar-nos i recuperar forces.
"No deies que les pantalles són dolentes?" Avisem-los. Són dies en què els pares estarem molt pendent de notícies que ens arriben per totes bandes . Probablement serem nosaltres els que estarem enganxats a tot tipus de dispositius. Intentem que ho vegin com una excepció. Si els hi expliquem, ho entendran o almenys no ho veuran com una incoherència
"Això és cosa de grans". Als més petits de la casa, preguntem-los primer per conèixer que és realment el que saben i fins on arriba el seu interès , no tinguem pressa en donar explicacions.Si pregunten, podem respondre sempre adequant el llenguatge a la seva edat i interessos i procurant no forçar-los a saber més del que volen i poden sostenir.
"Avui també toca política?" No els exposem a la quantitat de notícies i imatges que circulen per xarxes i mitjans informatius. Si com a adults ens sentim sobrepassats, imaginem l'impacte que poden tenir en els infants!
"Però llavors... els polis ajuden o no a la gent?" Responguem les seves preguntes ( a vegades de ben difícil resposta), vigilant el nostre discurs , parlem amb prudència i sensibilitat, mesurant bé les paraules i intentant no donar respostes categòriques, etiquetar ni generalitzar.
"M'ho he passat genial fent galetes" Concedim-los espais lliures de "contaminació". Busquem estones per desconnectar de l'exterior, oferim als nostres fills la nostra presència amb els cinc sentits, entrem en el seu món i gaudim-ne.
"Mama, has oblidat l'entrepà". La tensió nerviosa pot fer que estiguem més maldestres, que ens equivoquem i sovint tinguem oblits. És absolutament comprensible, siguem amables amb nosaltres mateixos i mantinguem a ratlla el sentiment de culpa
"El veí és bo o dolent?"Anem amb molta cura, no abonem un futur ple d'odi I venjança i procurem promoure els valors de pau, respecte per la diversitat , amor, i tolerància
"Ooooommmm..." Dormim malament, ens costa fer altra cosa que especular sobre el futur i recordar el que acabem de viure. Amb la mateixa rapidesa compartim un simple acudit que un profund article de contingut polític, riem i plorem (de vegades alhora), estem en un laberint emocional del que ens costa sortir... anem rebentats i perdem la paciència fàcilment. Recordem! no son els nostres fills qui estan especialment moguts ni ens demanen més, som nosaltres que estem saturats de tanta tensió...tenim la reserva de paciència sota mínims.
"I ara que passarà?" Nosaltres mateixos no som capaços de respondre certes preguntes. Que els nostres fills i filles sàpiguen que els adults també dubtem , desconeixem, canviem d'opinió.. no obstant hem de ser capaços de transmetre missatges suficientment tranquil·litzadors per continuar sent les seves persones de referència i poder acompanyar-los i sostenir-los quan ho necessitin.
Amigues i amics, aquests dies és probable que notem permanentment un nus que ens estreny la gola , l'estómac I l'anima. No oblidem que som molts els que estem així, i confiem que, entre tots, aconseguirem desfer-lo.